divendres, 31 d’octubre de 2014

CARTA OBERTA AL CONSELLER D'ECONOMIA: QUE ELS PRESSUPOSTOS NO SIGUIN EXCUSA

En les darreres setmanes, per raons que totes i tots coneixem, s'ha parlat molt sobre si hi haurà nous pressupostos per a 2015 o si es prorrogaran. El Departament d'Economia i Coneixement i el mateix conseller Mas-Colell han dit que treballen per presentar un projecte de pressupostos per a l'any vinent, però a ningú no se'ns escapa que les circumstàncies polítiques a partir del pròxim 9 de novembre poden portar a la pròrroga dels pressupostos actuals.

La Confederació Sindical Catalana creu que amb pressupostos nous o prorrogats, hi ha instruments suficients per deixar ja de banda aquesta política de retallades i, a més, a partir del 9N s'obre una nova etapa en què s'ha de notar un canvi de rumb.

No podem consentir que els vessants principals de l'Estat del Benestar continuïn amputats i cal que sanitat, educació, atenció social i la resta de serveis públics tinguin atenció prioritària i passin al davant en les assignacions pressupostàries. 

No podem construir un nou Estat i passar per alt allò que és la seva raó de ser: el servei a les persones. No oblidem que l'Estat és el conjunt d'instruments de què es dota la ciutadania per donar cobriment a les seves necessitats, no pas una eina d'enriquiment o profit personal o polític.  

Exigim per tant, avançar decididament cap a la fi de les retallades, de totes, i uns serveis a la ciutadania realment públics i de qualitat. I quan diem públics volem dir que no es contemplin com a prestacions susceptibles de guany econòmic, sinó de possibilitats que té la ciutadania d'atendre les seves necessitats i/o millorar la seva qualitat de vida.

Pel que fa a les promeses fetes al personal de l'Administració de la Generalitat, el Govern ha de complir el promès i fer efectives la restitució del 100% de jornada i sou al personal interí i la percepció íntegra de les retribucions anuals de tot el personal. I no solament això, s'han d'establir les bases per a la recuperació, progressiva però efectiva, de totes les condicions de treball perdudes des de 2010.

Si hi ha pressupost per a 2015 no pot ser un altre pressupost de la misèria. Un país que es mou cap a la llibertat no pot consentir que la seva ciutadania percebi uns comptes que tan sols li retallen drets i possibilitats, a més, després d'anys de sacrificis. Quina confiança hi hauria en un nou Estat, si el Govern que vol ser-ne el principal impulsor continués en la mateixa línia d'escanyament?

I en el cas en què no s'aprovés un pressupost per a 2015, existeixen les figures de les ampliacions o dels suplements de crèdit, que es poden utilitzar per donar cobriment a aquestes necessitats.

Estem il·lusionats amb la possibilitat d'un país nou; la ciutadania ha donat la talla de manera exemplar durant anys i ha engolit les retallades si us plau per força, però de forma responsable i solidària. El que no pot ser és avançar cap a un nou Estat amb els mateixos vicis que la immensa majoria vol deixar enrere. Volem un nou Estat, volem un Estat social, al servei de les persones. No tolerarem que sigui a l'inrevés.

divendres, 24 d’octubre de 2014

La Confederació Sindical Catalana demana que els voluntaris del 9 N puguin gaudir un permís anàleg a l'electoral

La Confederació Sindical Catalana, en el transcurs de la reunió d'avui del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, ha fet arribar un escrit al president de la Generalitat, en el qual es demana que doni les instruccions oportunes perquè les persones treballadores que el pròxim dia 9 de novembre exerciran de voluntàries en el procés de participació ciutadana puguin gaudir d'un permís retribuït en les mateixes condicions que el poden gaudir les persones que participen en processos electorals (locals, autonòmics, estatals o europeus).

Creiem que l'abnegació d'aquestes persones i la seva dedicació -se'ls demana disponibilitat des de les 7.30 fins al final de la jornada- mereix un reconeixement que vagi més enllà de l'agraïment institucional i que, per tant, és de justícia reconèixer-los aquest permís.

La Federació d'Administracions Públiques de la Confederació Sindical Catalana ha fet arribar també un escrit a la Direcció General de la Funció Pública demanant que es donin les instruccions oportunes perquè el personal de l'Administració de la Generalitat que participa en aquest procés també pugui gaudir d'aquest permís l'endemà de la jornada de procés participatiu del 9 de novembre de 2014.

dimecres, 22 d’octubre de 2014

NIÑO BECERRA DEIXA EN EVIDÈNCIA MONTORO

L'economista es queixa que el govern espanyol cobra a Catalunya pel FLA, "per uns diners que són nostres"
(Agències)

El catedràtic d'Economia Santiago Niño Becerra va deixar ahir en evidència el ministre espanyol d'Economia, Cristobal Montoro. Durant una intervenció en el programa "Versió RAC 1", l'economista va replicar algunes de les respostes que el ministre va donar ahir a CiU durant la defensa dels pressupostos de l'Estat per al 2015.

Montoro va assegurar que si Catalunya creix és per les polítiques de l'Estat, però Niño Becerra va recordar que la inversió a Catalunya pressupostada ha baixat en relació al 2014 i es va queixar: No sé què diu aquest senyor. A més, el ministre espanyol va afirmar que tots som l'Estat i per això els hospitals estan tots oberts i els col·legis públics, perquè sinó ho haguéssim fet, molts haurien hagut de tancar.

L'economista, però, va preguntar Per què no diu que si Catalunya té un deute de 62.000 milions d'euros és pel dèficit fiscal interregional que l'Agència Tributària i el govern de Madrid obliga a tenir a Catalunya? I va continuar: Si Catalunya tingués cada any aquests entre 10.000 i 14.000 milions d'euros, no tindria deute, tindria inversions i superàvit. La realitat és aquesta.

En relació amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), Niño Becerra va assegurar que existeix perquè existeix el dèficit interregional i, a sobre ens cobren pel FLA, per uns diners que són nostres. A més, va explicar que tot i que Montoro diu que el 6% de dèficit és el 6% de dèficit d'Espanya, això no és cert: Catalunya té un superàvit del 8%. Euskadi té superàvit, Balears, València i Madrid també. El 6% és de la resta.

Finalment, va concloure: El tema és que hi ha comunitats que generen superàvit i d'altres que generen un dèficit salvatge.