divendres, 25 de juliol de 2014

TRAMITACIÓ DE LA NOVA LLEI DE RECURSOS HUMANS DE LA GENERALITAT: RESUM DEL RESUM

El passat dimarts, 22 de juliol, el Govern va aprovar la memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei de mesures d'ordenació de l'ocupació pública. Anteriorment ja havien sortit notícies al portal ATRI i als mitjans de comunicació de la pretensió en aquest sentit del Govern de Catalunya.

Aquesta nota vol separar el gra de la palla i posar-vos negre sobre blanc un resum del que ens podem esperar d'aquí a uns mesos:

  • Es modificarà el sistema selectiu, amb noves proves que garanteixin les habilitats dels aspirants i la seva capacitat analítica.
  • Es constituiran borses de treball de personal interí i laboral temporal  per gestionar de manera unificada les necessitats dels departaments.
  • Es potenciaran els processos de promoció interna.
  • Es reformularà el sistema de lliure designació per adaptar-lo al model de funció directiva professional, que també es regularà per llei.
  • Es revisarà i flexibilitzarà el sistema de mobilitat dels empleats públics.
  • Se simplificarà el nombre de cossos i escales.
  • S'introduirà en el text refós de la Llei de la Funció Pública un conjunt de disposicions en matèria d'avaluació de l'acompliment. 
Com podeu veure, un paquet de mesures que poden ser positives o una càrrega de profunditat en el conjunt dels nostres drets, ja prou maltractats. Quan anem coneixent més detalls, els estudiarem i us n'anirem informant.

divendres, 18 de juliol de 2014

UNA INFOGRAFIA PER A LA REFLEXIÓ


Aquesta infografia de l'Observatori de la PIME ens mostra el nombre d'empleats públics per cada mil habitants comptabilitzats a gener de 2013.

Com es veu, Catalunya, amb un 41,1 per mil, és la comunitat autònoma amb menys nombre de persones que treballen en el sector públic. A aquesta imatge hi volem afegir unes altres dades, obtingudes de la pàgina web de Transparència de la Generalitat de Catalunya, qualificada amb la màxima puntuació (100 sobre 100 punts possibles) en l'índex de Transparència Internacional Espanya, ONG prou coneguda, que anima a lluitar contra la corrupció. 

Aquestes dades, referides a l'any 2010, són les següents:

  • Catalunya ingressa a l'Estat espanyol un 19,4% del total d'ingressos de l'Administració central.
  • Catalunya rep de l'Estat espanyol un 14,2% de la despesa total de l'Estat.
  • Aquesta diferència (dèficit fiscal) va ser equivalent al 8,5% del PIB de Catalunya, que va ser de 200.323 milions d'euros.
  • En xifres, aquest dèficit de 2010 va ser de 16.543 milions d'euros, cosa que suposa 2.260 euros per cada persona que viu a Catalunya.
Les administracions catalanes presten serveis bàsics i essencials, com ensenyament, sanitat, serveis socials, policia, serveis penitenciaris i altres, alguns dels quals altres autonomies de l'Estat espanyol no tenen pas encomanats i, per tant, no han de pagar. 


L'autonomia que tenia menys funcionaris per mil habitants a gener de 2013 era Catalunya, amb un 41,1 per mil habitants. La que en tenia més, Extremadura, amb 79,6 per mil

Pensem un moment, amb el mapa al davant, en la diferència d'habitants -això deixem que ho investigueu vosaltres, si us ve de gust- i també de competències que executa cadascuna de les autonomies. Pensem també en les xifres de dèficit que hem posat a sobre d'aquests dos paràgrafs... També, si us ve de gust, podeu buscar les dades i percentatges del que aporta i rep cada autonomia, vosaltres mateixos/es...

Nosaltres, en veure això, creiem que la reflexió està servida. Potser ens direu que això ja ho sabeu des de fa temps, Sí o no? Segur que la resposta serà i tant, sí i sí!

divendres, 4 de juliol de 2014

ARA MILITARS A LES ADMINISTRACIONS?

Al Congreso de los Diputados s'està tramitant el Projecte de llei de racionalització del sector públic, que introduirà modificacions en l'Estatut bàsic de l'empleat públic.

Segons diversos mitjans de comunicació, el mateix PP ha proposat una esmena que suposa incloure una disposició addicional 13a a l'EBEP, segons la qual seria possible que els militars de carrera amb més de 20 anys de servei puguin prestar servei en places de les administracions públiques, conservant la condició de personal militar.

La justificació d'aquesta modificació de la legislació en matèria de Funció Pública és la potenciació de la movilitat interadministrativa com a element d'eficiència en la utilització dels recursos de les administracions públiques.

Serà que volen traspassar el cost de part de tants militars com han anat col·locant a les Administracions??? En tot cas, s'aprofiten del corró de la majoria absoluta, ara que la tenen, per perpetrar -ja veurem com acaba- una cosa que tan sols passa a les dictadures: militars en l'Administració civil. 

Si poguessin optar entre la condició de militar o una plaça civil també estaria malament, perquè no haurien passat les corresponents oposicions i, a més, traurien la possibilitat a altres persones d'optar a una plaça a l'Administració. Però -si s'acaba fent- tenir el dret d'ocupar places a qualsevol administració, a més conservant l'estatus de militar, és ben propi de república bananera. Per si de cas, comenceu a aprendre a quadrar-vos i saludar, que si no ho sabem fer bé, aquest personal gasta molt males puces.

dimecres, 2 de juliol de 2014

La Confederació Sindical Catalana subscriu el Manifest del Col·lectiu de Treballadors de l'Estat de l'ANC

Recentment, els treballadors de l'Administració de l'Estat a Catalunya membres de la Sectorial d'Administracions Públiques de l'Assemblea Nacional de Catalunya van fer públic un manifest, en el qual, entre altres coses, es deia que si Catalunya esdevé un Estat independent i, per tant, assumeix plenes competències de govern i administració, els treballadors de l'Estat que així ho desitgin, han de romandre a Catalunya amb la mateixa categoria professional i condicions que tenen en el moment actual i se'ls ha de reconèixer l'antiguitat de l'Administració de procedència. Tan sols, segons aquest col·lectiu, haurien d'assumir la llengua catalana i usar-la en el seu lloc de treball, així com acatar les disposicions en matèria d'Administració i Funció Pública del nou Estat català.

Aquest manifest va ser assumit per la Sectorial d'Administracions Públiques de CDC, per ERC, la CUP i per la Intersindical-CSC. L'acte va tenir dues parts diferenciades: la primera, en què representants de la Sectorial d'Administracions Públiques de l'ANC -i en particular del col·lectiu de treballadors de l'Administració de l'Estat- van explicar la feina feta i el contingut del manifest, i la segona, amb la participació de representants de les organitzacions abans esmentades. La Intersindical-CSC va estar representada per Carles Sastre, el nostre secretari general, amb la qual cosa es mostra el nostre gran interès i compromís amb el procés que viu el nostre país i també amb el Sí+Sí en la consulta del 9 de novembre.

És de destacar que l'únic sindicat que hi va voler participar i adherir-se al manifest va ser el nostre, la Confederació Sindical Catalana. La resta no van contestar o van declinar la invitació, segons fonts del propi col·lectiu de treballadors de l'Estat a Catalunya.

Aquesta és una mostra més de posicions ambigües i de posicions clares. La Confederació Catalana, ara i sempre diu SÍ, SÍ i tants sis com faci falta.