dimarts, 29 d’abril de 2014

Manifest de la Confederació Sindical Catalana (CSC) amb motiu del 1r de maig de 2014 Volem decidir, ara és l’hora!

Ja fa temps que constatem l’esgotament del model polític i institucional bastit durant la transició amb un ample descrèdit social de la classe política. No es tracta només dels abundants casos de corrupció, es tracta de la mala gestió estructural d’unes oligarquies extractives preocupades bàsicament pels seus interessos i deliris de grandesa.
Piqueu damunt la imatge per ampliar el cartell

A això cal afegir que des de fa uns set anys estem assistint a una veritable involució social i democràtica de primer ordre amb un atac sistemàtic als drets socials i laborals de bracet de la no acceptació del dret a decidir de catalans i catalanes.
No es pot bastir cap projecte democràtic contra la voluntat d’ésser d’un poble. No es pot parlar de democràcia legislant i prenent mesures contra les majories socials, la dels treballadors i treballadores, imposant la desigualtat i condemnant a la misèria cada cop més persones mentre es rescaten bancs. Si aquest és el seu projecte els hi barrarem el pas.
N’estem farts i necessitem passar pàgina. Han fracassat històricament com a classe, només saben parlar el llenguatge de la imposició, amb cada cop més tics franquistes i reaccionaris. La oportunitat que els va brindar la transició l’han dilapidat. El seu moment ha passat i el fracàs del projecte de la transició arrossega amb ell l’autonomisme.

Estem davant d’un altre moment, el de la sobirania com a poble, complexe, amb incerteses i que, com no pot ser d’altra manera, plantejarà noves contradiccions. Iniciem doncs un nou projecte, un nou camí, també amb noves oportunitats que cal generar i aprofitar. El rumb que prenguem serà resultant de les correlacions de força, serà resultat dels interessos i voluntats socials d’aquells que hi puguin confluir. Hi ha camí per córrer i moltes pàgines encara per escriure. El projecte del Sí davant del projecte del No, del no projecte.

Fa poc més d’un any, en el darrer congrés del sindicat defensàvem que ens calia un ample acord social, en lògica de procés constituent, com a escut davant la progressiva pèrdua de drets i llibertats, contra el desmantellament de l’estat del benestar i els serveis públics, i contra la destrucció de les estructures productives. Tot això com a exercici de radicalitat democràtica. 

Aquest és un debat, si ens ho creiem, que cal no limitar-lo a declaracions formals en un pols per quotes de pantalla. Cal fer pedagogia des de baix, des de les empreses, des dels comitès, juntes de personal i altres òrgans de representació. Des d’ara fins al 9 de novembre aquest és el repte i aquesta és la nostra obligació.
 
Volem decidir, i volem independència.
Per un nou model social, polític i econòmic!

dilluns, 28 d’abril de 2014

L'esforç en la retallada no és pas el mateix...



(Agències)

Les administracions públiques funcionen avui dia amb prop de 400.000 empleats públics menys que fa cinc anys. Les dades mostren l’esforç en la retallada, però també en la desigualtat de les mateixes, mentre que les autonomies han baixat la nomina un 10% i els ajuntaments un 6%, el Govern espanyol amb prou feines ha retallat un 1% del cost del seu personal. Les dades es troben a l’Informe anual de comptabilitat nacional que elabora el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques corresponent al 2013.


Les principals decisions que han incidit en el cost dels empleats públics ha estat dues: la reducció salarial del 2010 i la congelació de la resta d’exercicis, d’una banda, i la limitació per reposar empleats, de l’altra. L’ordre de no-reposició decidida pel govern Zapatero i prorrogada per Rajoy limita la nova oferta a un 10% de les places perdudes i únicament en sanitat, educació, cossos de seguretat i Agència Tributària.

En el pla estrictament salarial, les retallades han anat molt més enllà de la congelació salarial o de la supressió de la paga extra de Nadal de 2012, en el cas de Catalunya vam perdre també una de les pagues els anys 2013 i restem a l’espera del que pugui succeir aquest 2014.


En el de contractació, a banda de la congelació de l’oferta pública, ha vingut de les fortíssimes restriccions imposades a la incorporació de personal interí. D’aquesta manera, la supressió dels tres dies lliures a l’any ha tingut com a principal missió la minoració al màxim de la contractació de substitucions.

dimarts, 22 d’abril de 2014

LA INTERSINDICAL-CSC DEMANA ACLARIMENTS A FUNCIÓ PÚBLICA SOBRE LA INSTRUCCIÓ PER A LA RECUPERACIÓ D'UN DIA FESTIU DE 2014

La setmana passada, just abans dels festius de setmana santa, vam tenir la desagradable sorpresa que se'ns fixaven els criteris de recuperació del dia festiu recuperable, valgui la redundància, que apareix en el calendari oficial de festes de 2014 (Ordre EMO/202/2013, de 22 d'agost).

Hem rebut força consultes sobre el seu contingut, que creiem que no és pas un model de claredat, sobretot pensant en la seva aplicació, i que creiem que pot comportar interpretacions diferents en els diversos departaments i fins i tot entre les diverses unitats d'un mateix departament.

Per això hem demanat a Funció Pública que ens faci aclariments sobre si s'ha parlat amb els secretaris generals per unificar criteris d'aplicació, de quina manera s'hauria de fer aquesta recuperació de 7 hores, de quina manera es controlaria i quina seria la forma d'evitar greuges comparatius, que fins i tot es poden arribar a donar en unitats d'idèntica naturalesa dins d'un mateix departament (comissaries, instituts, diferents serveis territorials...).

Així que tinguem la resposta us la farem arribar. No ho tenim prou apurat, que ens vénen amb aquestes "alegries"...

dijous, 10 d’abril de 2014

MODIFICACIÓ DEL DECRET D'HORARIS: NO N'HI HA PROU!

Per fi ha sortit publicada la modificació del Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de l'Administració de la Generalitat. Volem, primer, fer alguna puntualització, arran de consultes que hem rebut:

- Se'ns ha preguntat com pot ser que se suprimeixin els dies personals de premi per antiguitat (els que es donaven a partir del compliment del sisè trienni). La resposta és que el Decret 48/2014, de 8 d'abril, pel qual es modifica el Decret 56/2012, està sotmès a la normativa bàsica estatal. Fins que no puguem decidir per nosaltres mateixos aquesta normativa, que no ho permet, preval:

L'art. 48 del Reial decret llei 20/2012, el Rajoyazo, modifica l'Estatut bàsic de l'empleat públic i disposa que els dies per a assumptes particulars seran 3. Posteriorment s'han ampliat a 4, però també per una disposició de l'Estat. Eiii, que l'Estat també retalla, no ho oblidem! De 6 que teníem en l'anterior decret d'horaris, tot i donant, ens hem quedat en 4. Sort que vénen eleccions...

- Ens han preguntat perquè ara les vacances són de 22 dies hàbils i no de 23 com amb l'anterior Decret. La resposta igualment és que l'esmentat RDL 20/2012, en el mateix art. 48, apartat dos, estableix els dies de vacances en 22 i no 23 com havia establert la Generalitat en el seu Decret 56/2012.

- Una altra consulta ha estat sobre les 25 hores de lliure disposició, que s'hauran de recuperar abans o durant els 4 mesos següents al gaudiment. Se'ns ha dit que s'esperava que hi hagués hores de lliure disposició per a conciliació familiar i laboral no recuperables. És veritat que hi havia aquesta expectativa, que no s'ha complert: el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució, a instància de CiU i ERC, que instava el Govern a adoptar mesures de flexibilitat horària i, a aquest efecte establir en la normativa catalana el reconeixement del dret a 37,5 hores de lliure disposició, en còmput anual, per motius de salut i conciliació de la vida laboral i familiar. A més, aquestes 25 hores no són pròpiament de lliure disposició, ja que s'han de recuperar.