dilluns, 29 d’abril de 2013

Els empleats públics catalans, més retallats

Publica Ara
L'ajust salarial als funcionaris catalans triplica la tisorada feta pel govern de l'Estat
La retallada de la despesa pública és un dels eixos principals de la política d'austeritat que han desplegat els governs de Catalunya i Espanya els últims tres anys. Tot i que va ser l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero el primer a anunciar reduccions salarials als funcionaris (va ser el fatídic maig del 2010, poc després del rescat de Grècia), la Generalitat s'ha vist obligada a fer més retallades a la funció pública que el govern de l'Estat. L'any passat, la pressió de Brussel·les sobre el govern espanyol va fer que Mariano Rajoy comencés a moure peça per retallar la despesa de l'administració pública -la paga de Nadal, per exemple-. Tot i així, el pes de la tisorada en els treballadors públics catalans és, encara, més elevat.

Manifest llegit a la manifestació del 28 d’abril

Juntes podem! Aturem els pressupostos antisocials!

Amigues, amics…
Un cop més, som milers i milers de persones omplint els carrers de Barcelona. Avui, la nostra marxa arbora molts colors. Però tots evoquen un mateix anhel de justícia social i dignitat. Sindicats, plataformes unitàries, moviments, entitats veïnals, col·lectius diversos, ciutadanes i ciutadans… ens hem aplegat per dir que no podem seguir així; però que, juntes, podem canviar les coses!

Vet aquí que el Parlament de Catalunya debatrà, d’aquí uns dies, els Pressupostos del 2013. Ho farà davant d’un país sacsejat pels efectes d’una crisi devastadora  i unes polítiques d’austeritat – gestades a Brussel·les i a Madrid, però també a la Plaça de Sant Jaume – que han malmès els fonaments del nostre model social. Prop de 900.000 persones volen treballar i no poden perquè no hi ha feina. A hores d’ara, gairebé un terç de la població es troba en situació de pobresa. La meitat de les famílies en risc d’exclusió se sostenen sobre l’esforç de dones soles. Desnonaments per impagament d’hipoteca o de lloguer, talls d’aigua i de corrent, esdevenen quotidians. Les desigualtats creixen i la nostra societat és més a prop que mai de patir una profunda fractura.

dimarts, 23 d’abril de 2013

SANT JORDI 2013

Per Sant Jordi

Per Sant Jordi us oferim la descàrrega gratuïta del llibre dels companys Jaume López Hernández i Daniel Gabarró Berbegal, "Revolució sense enemics".
Aquest no és un llibre innocent. La seva intenció és transformar les persones que el llegeixin. A través d’aquestes pàgines li volem mostrar una visió global de la realitat social i econòmica actual, perquè comprengui els problemes que hi ha i com resoldre’ls. Esperem que sigui una visió clara, comprensible i argumentada. A més li oferirem estratègies perquè s’impliqui en la transformació de la societat i sigui part de la solució que necessitem.

1r de maig 2013


dijous, 18 d’abril de 2013

No hi ha sortida sense anul•lació de deute

Eric Toussaint. President del CADTM

Ofensiva del capital contra el treball
Avui, estem davant d'una crisi profunda que pot durar 10 o 15 anys. Per tant hem de dissenyar una estratègia per buscar solucions i respondre a aquest atac del gran capital al llarg d'unes dècades.
El gran capital utilitza la crisi, de la qual n’és responsable, per llançar una ofensiva brutal contra el treball, per acabar amb el que queda de l'estat social construït a Europa a partir de la segona guerra mundial.
Volen acabar amb la tasca que van iniciar Reagan i Tatcher fa 30 anys: anar més enllà en la flexibilitat del treball i reformar el sistema de pensions de manera que el capital tingui totes les possibilitats per explotar la força de treball. Fins ara hi havia augment salarial per sota de la productivitat, però a partir de la crisi augmenten el temps de treball i baixen salaris encara que la productivitat continuï creixent, de manera que el capital incrementa la taxa de plusvàlua. Ja sé que no és agradable enfrontar-se a aquest atac, però és el que ens ha tocat.

Deute per mantenir cert nivell de creixement
Encara que només em refereixi al vessant financer de la crisi sistèmica del capitalisme, no hem de perdre de vista el seu vessant alimentari i climàtic, que sobretot afecta els països del Sud. Aquests països no estan afectats per la crisi del deute. Sent el 85% de la població mundial, el seu deute representa l'1% del total. Per tant, són els països més industrialitzats (15% de la població) els que tenen el 99% del deute, i el volum total de deute de 1,6 bilions de dòlars, dels quals una cambra és deute públic.
El deute ha estat el mecanisme que ha utilitzat el capital per mantenir a partir dels noranta cert creixement econòmic anual (2-3%). Des del viratge neoliberal de finals dels setanta la massa salarial va anar reduint-se en favor del capital. Els salaris no augmentaven tant com la productivitat i en alguns llocs, com els EUA, fins i tot s'estancaven o reduïen. El creixement es va aconseguir mantenir amb el mecanisme del deute, ja que l'hiperconsum de la classe capitalista no era suficient. Als 80 el nivell d'endeutament mitjana era del 80% respecte a l'ingrés anual. En canvi en 2007 aquest endeutament ja era al 130%. La classe capitalista també es va endeutar per guanyar més mitjançant l'especulació, ja que les taxes d'interès eren molt baixes. Les empreses en lloc de reinvertir en producció reinvertien en especulació.
Això dura fins al 2006 quan explota la bombolla immobiliària als EUA. Arriben els impagaments i la crisi bancària. El que ara està vivint Espanya és el que van viure els EUA, Regne Unit i Irlanda fa 5 anys.

dijous, 11 d’abril de 2013

:: Davant dels atacs al català, INSUBMISSIÓ!


Des de la CSC condemnem amb indignació i fermesa aquest nou atac contra la llengua catalana i la convivència que està duent a terme l'estat espanyol.
Així mateix instem la comunitat educativa, institucions i conjunt de la ciutadania a no acatar les imposicions contra la llengua catalana.
Per aquest motiu fem una crida a la insubmissió civil i la mobilització per fer front a la negació que se'ns imposa.

dilluns, 8 d’abril de 2013

Resolució sobre administració pública al V Congrés de la Intersindical-CSC


El passat dissabte 6 d'abril va tenir lloc el V Congrés de la Intersindical-CSC. A proposta de la Federació d'Administracions Públiques el Congrés va aprovar per àmplia majoria (98% dels vots) la resolució titulada "Per uns serveis a la ciutadania públics i de qualitat" :




El V Congrés de la Intersindical-CSC MANIFESTA QUE:
  •  Els Serveis Públics constitueixen una de les estructures essencials d’un Estat i la principal raó de la seva existència. Aquests han de tenir per objectiu la redistribució de la riquesa per a la consecució d’una societat justa i cohesionada.
  •  Tot allò que comporti la pretensió de guany econòmic, que necessàriament pretenen les externalitzacions i privatitzacions repercuteix en el seu deteriorament, el seu empobriment i la seva ineficiència, en detriment sobretot de les classes més desafavorides.
  •  Cal destinar tots els mitjans, tant materials, com econòmics, com de recursos humans per a la seva preservació.
  •  Vist que l’estat espanyol ha mostrat una vegada i una altra la seva intenció de torpedinar totes les iniciatives per aconseguir que Catalunya pugui gestionar els seus ingressos, vista la seva intenció de perpetuar el dèficit fiscal i vist l’incompliment de pagaments pressupostaris acordats: ens cal un Estat propi que pugui donar resposta a les necessitats de la societat catalana amb plena capacitat tant en la gestió com en la planificació dels Serveis Públics.
  • Aquest Estat s’ha de fonamentar en el compromís envers les ciutadanes i ciutadans de facilitar una qualitat de vida d’acord amb els esforços tributaris que estem fent i que aquests esforços siguin exigits de manera progressiva.
  •  La qualitat dels Serveis Públics és garantia de progrés: cal fomentar l’Educació, la Sanitat, els serveis a les persones, sobretot en les situacions de necessitat, així com l’accés a la Cultura i també unes polítiques econòmiques destinades a satisfer les necessitats de la ciutadania.
  • Cal elaborar un catàleg de serveis a la ciutadania, així com una carta de serveis que en garanteixi les prestacions mínimes necessàries i un estàndard de qualitat.
  • Cal que l’atenció a les persones, el seu desenvolupament integral i la seva protecció en situacions de necessitat sigui la raó de ser fonamental de l’Administració i de l’Estat propi pel qual lluitem.
  •  Per acabar, cal que l’interès general prevalgui sobre el particular de persones o de grups de pressió, que es garanteixi el caràcter públic dels serveis a la ciutadania, que es prescindeixi de criteris de guany econòmic en la seva planificació i que es garanteixin condicions de vida suficients i dignes per a tota la ciutadania del nostre país.
Barcelona, 6 d’abril de 2013